Cronologia dels passos pendents: de la qüestió de confiança a la independència

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Cronologia dels passos pendents: de la qüestió de confiança a la independència

Missatge por -If- el Dj 15 Set 2016, 7:07 pm



La Diada ha marcat un any més el començament del curs polític a Catalunya. L’independentisme hi ha mesurat la seva força i, en certa manera, la seva resiliència. Si l’any passat el començament de curs se centrava en les eleccions plebiscitàries del 27-S, enguany capta l’atenció sobretot la qüestió de confiança del president Carles Puigdemont, que es farà els dies 28 i 29. En un principi, servirà per a definir el tram final del full de ruta cap a la independència, un any després de les eleccions que van configurar un parlament amb majoria independentista: 72 diputats d’un total de 135.

El compromís dels divuit mesos de legislatura per a dur el país al llindar de la independència es complirà el juny o el juliol del 2017. Això vol dir que el curs que comença ara és l’últim abans de la independència. Tot seguit explorem el calendari del curs i del tram final del desenllaç, segons el full de ruta aprovat a les eleccions del 27-S i les propostes que s’han fet més endavant.

Qüestió de confiança
La primera cita del calendari independentista és el 28 de setembre. Carles Puigdemont se sotmetrà voluntàriament a una qüestió de confiança perquè la CUP, al juny, impedí la tramitació parlamentària del pressupost del 2016. Aquella decisió de la CUP va posar en qüestió la solidesa de la majoria independentista a l’hora de pilotar la transició cap a la independència. Segons que van dir els membres del govern, el pressupost havia de permetre d’avançar en alguns aspectes dels preparatius de la independència i finançar algunes estructures d’estat previstes abans de la declaració de la independència.

Amb la qüestió de confiança, Puigdemont es vol assegurar més estabilitat parlamentària que no la que ha tingut els primers sis o set mesos de mandat. La CUP ha proposat de reconstruir la majoria parlamentària entorn de l’objectiu del referèndum unilateral d’independència (RUI). Puigdemont no ha deixat clar encara si assumirà aquesta proposta com un objectiu del govern. S’espera que ho aclareixi en el debat de la qüestió de confiança. De moment, el president ha explicat que el govern tornaria a oferir a l’estat espanyol que es convoqués un referèndum pactat abans d’aprovar-se les lleis d’independència. Serà una mena d’última oportunitat per al govern espanyol abans de ‘tirar pel dret’.

Debat de política general
Si Puigdemont supera la qüestió de confiança amb el suport de Junts pel Sí i la CUP, el pas següent serà el debat de política general que es fa cada any al començament del curs polític. En canvi, si no la supera, Catalunya es trobarà abocada a unes noves eleccions. Aleshores, el calendari independentista s’haurà de refer de cap i de nou i totes les previsions i fulls de ruta seran lletra morta.

El debat de política general servirà perquè cada partit marqui posició i el govern defensi la seva actuació i les propostes dels mesos vinents. Si la qüestió de confiança no ha servit per a precisar el camí cap a la independència, aquest debat anual del parlament pot ser un bon espai per a fer-ho. També serà el moment perquè la CUP expressi disconformitat en qüestions de política econòmica i social del govern, després d’haver ofert una fotografia d’unitat pocs dies abans.

Pressupost del 2017
Un dels dubtes que han centrat el diàleg polític de l’estiu és si el pressupost del 2017 restaria vinculat a la qüestió de confiança o no. El factor que va motivar que Puigdemont se sotmetés a la qüestió va ser el refús del pressupost d’enguany. El vice-president i responsable econòmic del govern, Oriol Junqueras, ho havia indicat així. Caldrà veure com ho formula el president el dia 28.

Sigui com sigui, el pressupost s’haurà de presentar a tramitació parlamentària a final d’octubre perquè pugui ser aprovat abans d’acabar l’any. I, doncs, s’haurà de negociar amb la CUP durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. L’objectiu del govern és de presentar els comptes amb el suport de la CUP assegurat. Però els precedents i la complexitat de la negociació ho fan improbable, segons fonts de l’executiu.

Procés constituent obert
A la tardor també ha de començar la fase del procés constituent obert i participatiu. La comissió parlamentària que s’ocupava de definir les passes d’aquest procés constituent va acabar la feina i les conclusions van ser aprovades pel parlament a final de juliol. El president de la comissió, Lluís Llach, preveia que l’Onze de Setembre fóra la data simbòlica de l’arrencada d’un període constituent obert a la participació ciutadana. De moment, aquest desplegament participatiu encara no s’ha fet. Resta supeditat a la qüestió de confiança i, per tant, la data d’arrencada se sabrà quan s’hagi superat.

Mentrestant, la CUP ja ha anunciat que el 15 d’octubre farà un acte per a començar a redactar una ‘constitució popular per a Catalunya’. L’acte serà a Barcelona i s’hi esperen ‘milers i milers de persones’, amb la intenció de fer un debat profund sobre els diversos àmbits de la gestió política, diuen els portaveus del partit. Segons la CUP, serà la preparació per part de l’esquerra independentista i dels moviments populars del contingut del procés constituent que es farà.

Els últims preparatius

L’aprovació del pressupost del 2017 ha de permetre de finançar les estructures d’estat amb què el govern vol arribar al moment de la desconnexió legal d’Espanya. La inauguració o l’ampliació d’agències, organismes i comissions d’estat es podrà fer durant el primer semestre del 2017. Entre el gener i el maig, el govern preveu d’acumular tota la força necessària per a encarar el període incert que es pugui obrir a partir de l’aprovació de les lleis de desconnexió.

Aquest reforçament d’estructures inclou l’agència tributària, la policia, funcionaris de duanes, organismes de control i supervisió financera, seguretat social, etc. Paral·lelament a l’estructuració i consolidació de l’administració catalana, caldrà avançar en els tràmits parlamentaris dels nous marcs normatius. La llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, el Codi Tributari de Catalunya i la preparació de les lleis de desconnexió exigeixen un període de tramitació i debat que no es pot negligir si s’han d’aprovar el juny o el juliol de l’any vinent.

Aquestes dues qüestions (enfortiment de les estructures d’estat i tramitació de lleis) correran paral·leles a la campanya governamental i cívica, en l’àmbit internacional, per a exigir una sortida negociada i el reconeixement de la independència quan sigui el moment adient. L’última oferta de Puigdemont a l’estat espanyol de convocar un referèndum vinculant és determinant per a la pressió –més o menys discreta– de la comunitat internacional, especialment l’europea.

Desconnexió
Després de divuit mesos de la investidura de Carles Puigdemont, el parlament ha d’aprovar les lleis de desconnexió: hisenda pròpia, seguretat social i transitorietat jurídica (o fundacional, en paraules de Carles Viver Pi-Sunyer). Aquesta última llei és una mena de llei d’independència que institueix una nova legalitat catalana per al nou estat. Alguns membres del Consell Assessor per a la Transició Nacional han explicat que aquesta llei és la declaració d’independència de facto. Aprovar-la implica la desconnexió legal de l’estat espanyol i, consegüentment, la independència.

A partir d’aquest moment, cap tribunal d’àmbit espanyol ja no tindrà autoritat a Catalunya i els nous responsables de fer complir la legalitat catalana seran els organismes que assenyali la llei de transitorietat. També assenyalarà quines lleis són vigents i quines ja no s’aplicaran al territori del Principat. Aquest serà el moment més sensible del procés cap a la independència, perquè començarà un torcebraç de legitimitats i legalitats que caldrà resoldre en el terreny democràtic, diplomàtic i de la mobilització popular.

La nova pantalla democràtica
En aquest moment és quan el full de ruta vigent i la proposta de fer un referèndum defensada per la CUP prenen camins separats. Segons el full de ruta votat a les eleccions del 27-S, després de l’aprovació de les lleis s’han de convocar unes eleccions constituents per a elegir el parlament que s’ocuparà de redactar una constitució per al nou estat. Si es fa un referèndum abans d’aquestes eleccions és una variació que es concretarà aviat. En qualsevol cas, les eleccions es faran previsiblement el setembre del 2017, mentre que el referèndum es podria fer just després de l’aprovació de les lleis (juny o juliol). El fet important és que eleccions constituents i referèndum es farien ja en la nova legalitat fixada per la llei de transitorietat.

Aprovació de la constitució
Una vegada fetes les eleccions constituents –si la situació derivada de l’aprovació de les lleis ho permet–, començarà el període constituent de caràcter institucional. Amb les propostes que s’hagin formulat en la fase participativa del procés constituent, els diputats dels grups hauran de redactar la constitució de l’estat català. La durada d’aquest període constituent no s’ha fixat, però s’hauria d’acabar a principi del 2018 per a poder fer el referèndum constitucional sense endinsar-se gaire en el nou any.

Reconeixement i negociació
La independència reclama de ser reconeguda per la resta d’estats de la comunitat internacional. Catalunya no té voluntat d’esdevenir un estat fantasma i haurà de cercar el reconeixement d’alguns estats que la situïn a l’escena internacional amb una certa naturalitat. A partir de l’aprovació de les lleis d’independència, aquesta qüestió serà una tasca prioritària del govern i els seus representants a les capitals mundials.

A més, la independència serà un fet quan les institucions catalanes puguin assumir el control efectiu del territori i del govern dels seus ciutadans. Per això caldrà entomar quan sigui possible una negociació per al repartiment d’actius i passius amb l’estat espanyol. Algunes veus indiquen que aquesta negociació es farà quan ja s’hagi proclamat la independència i no hi hagi retorn possible. Unes altres veus consideren que l’estat espanyol acabarà seient en una taula de negociació forçat per la pressió internacional i probablement amb un mediador.

La incògnita de la repressió i la voluntat independentista
Després de totes aquestes passes, el procés s’haurà acabat de manera efectiva. Aquesta cronologia del camí cap a la independència pot restar sotmesa a variacions, sobretot per dues raons: per una banda, el consens i la voluntat dels representants independentistes (Junts pel Sí i la CUP) i per una altra, l’acció repressiva de l’estat espanyol.

Una repressió desmesurada de l’estat espanyol –per la via judicial, política o de força física– podria precipitar el calendari previst. També podria introduir nous actors (internacionals) en l’escenari dels mesos vinents. D’entrada, cal recordar que hi ha unes quantes causes obertes contra representants polítics independentistes: Artur Mas, Carme Forcadell, la mesa del parlament, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs, Montse Venturós (batllessa de Berga) i Joan Coma (regidor de Vic). Tot plegat s’anirà definint més aquests dies, amb la qüestió de confiança a Puigdemont. De moment, la mobilització ciutadana de l’Onze de Setembre no va fallar i ha donat l’impuls necessari a l’inici d’un curs polític decisiu per a la independència.

Pere Cardús Cardellach
Vilaweb

-If-
Invitat


Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt

- Temas similares

Publicar un tema nou   Respondre al tema
 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum